PROJECTE ILE

PROJECTE ILE OCDE

PROJECTE «ENTORNS INNOVADORS D’APRENENTATGE»

Què és el projecte ILE?

Des de l’any 2007, l’OCDE dedica part de les seves energies en educació a tractar el tema de la innovació educativa. Vol identificar quins són els elements que mouen a la innovació, al canvi per a la millora de l’aprenentatge en els espais on té lloc l’educació. Aquest objectiu ha combinat els nivells d’anàlisi en què ja treballava habitualment l’OCDE (les polítiques educatives i els seus resultats) i el fet de posar el focus en els anomenats nivells micro i meso en què tenen lloc els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Però també ha suposat posar en qüestió què vol dir aprendre i quins són els elements bàsics d’aquest procés, clau per a l’educació.

D’altra banda, l’OCDE ha ampliat també la mirada pel que fa als contextos de l’aprenentatge, tot prenent en consideració, a més del centre educatiu, altres espais en què pot tenir lloc l’aprenentatge. Per això, hom parla d’entorns educatius, i no pas d’aula, de centre o de sistema escolar. Així doncs, l’OCDE entén per entorns d’aprenentatge qualsevol entorn (formal, no formal o informal) que ofereixi oportunitats per a l’aprenentatge.

La innovació en aquests entorns d’aprenentatge ha de considerar cinc dimensions: els aprenents (qui aprèn?), el professorat (amb qui?), el contingut (què s’aprèn?), els recursos (on?, amb què?) i l’organització (com?).

L’OCDE vol fer una contribució important a l’educació estudiant i difonent els trets essencials que donen forma als entorns innovadors d’aprenentatge, entesos com els espais o contextos d’un sistema socioeducatiu en què tenen lloc processos d’ensenyament i aprenentatge innovadors i no convencionals.

Fites principals

En l’origen del projecte i després d’un període d’estudi i anàlisi de casos, la preocupació per determinar els elements clau de la innovació educativa va donar com a fruit la publicació Innovating to Learn, Learning to Innovate (2008), d’àmplia difusió entre els països de l’OCDE. Tanmateix, a diferència d’altres projectes que es clouen amb una publicació, en aquest cas s’ha volgut anar més enllà i qüestionar el nucli de l’ensenyament i l’aprenentatge: què s’entén per aprendre? Com podem millorar les oportunitats d’aprenentatge dels nostres infants i joves? Quin ensenyament i aprenentatge necessiten els infants i els joves, però també les seves famílies i els professionals, en el segle xxi?

Aquests interrogants han donat un segon fruit de naturalesa reflexiva, fet a partir de les aportacions de la recerca bàsica, en la publicació The Nature of Learning (2010). S’ha convidat un grup de persones de renom internacional a reflexionar sobre diferents aspectes de l’aprenentatge. Un dels objectius és determinar quines són les condicions idònies per a un entorn d’aprenentatge i com podem crear entorns innovadors que ajudin a millorar el procés d’aprenentatge dels nostres infants i joves.

En el procés, l’OCDE ha fet diverses conferències internacionals i trobades d’experts per donar a conèixer tant els treballs que s’estaven fent com els objectius del projecte:

Documents

Per a més informació sobre el projecte ILE, consulteu els documents següents:

  • The ILE project (en anglès): versió PDF
  • Innovative Learning Environments – Rationales, frameworks and dilemmas, David Istance, OCDE (en anglès): versió PDF i versió PPS PDF

Coordinadors del Projecte Entorns Innovadors d’Aprenentatge

  • Judy Halbert and Linda Kaser
    Universitat de Vancouver Island, British Columbia, Canada
  • David Istance (OCDE), analista sènior del Centre d’Investigació i Innovació Educativa (CERI) de l’OCDE. Cap del projecte «Entorns innovadors d’aprenentatge» (ILE)
  • Lone Lønne Christiansen and Per Tronsmo
    Direcció Nacional d’Educació i Formació, Norway
  • Susanne Owen
    Departament per a l’Educació i Desenvolupament Infantil (DECD), Direcció Nacional de Política i Comunicació, Austràlia del Sud
  • Dorit Tubin
    Departament d’Educació, Universitat Ben-Gurion del Negev, Israel
  • Tanja Westfall-Greiter
    Universitat de Innsbruck, Austria

Membres del projecte ILE OCDE

Sistemes participants

Austràlia (Austràlia del Sud)
Austràlia (Victòria)
Bèlgica (Federació Valònia-Brussel · les)
Canadà (Alberta)
Canadà (Colúmbia Britànica)
Xile
Dinamarca
Finlàndia
França
Alemanya (Turíngia)
Alemanya (Baden-Württemberg)
Israel
Itàlia (Toscana)
Corea
Mèxic (Conafe),
Mèxic (Xarxa de Cooperació d’Innovació Educativa)
Mèxic (fundació UNEIX-TE)
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Xarxes d’Aprenentatge i Canvi )
Noruega
Perú (Innova Schools)
Eslovènia
Espanya
Sud-àfrica (KwaZulu-Natal)
Suècia
Suïssa (Berna)
Suïssa (Ticino)
Educació Lego
UNICEF (Macedònia)

Sistemes de laboratori d’aprenentatge:

Sud-àfrica
Bèlgica francès
Perú
Nova Zelanda (Aprenentatge i Canvi Networks)
Canadà (Colúmbia Britànica)

Més informació

Altres recursos

Vídeo «Crear entorns innovadors per millorar l’aprenentatge» (David Istance, OCDE):
http://debats.cat/ca/debats/crear-entorns-innovadors-millorar-laprenentatge-0

Vídeo «Col·laborar, innovar i liderar. El futur de la professió docent» (John MacBeath, Universitat de Cambridge):
http://debats.cat/ca/debats/collaborar-innovar-i-liderar-el-futur-de-la-professio-docent

PROJECTE ILE CAT

Què és el projecte ILE CAT?

L’Innovative Learning Environments de Catalunya (ILE CAT) és un projecte de la Fundació Jaume Bofill en col·laboració amb l’OCDE que té com a objectius:

  • Reflexionar sobre els aspectes teòrics i pràctics que podrien constituir un model de lideratge capaç de crear i sostenir entorns d’aprenentatge; alinear els objectius d’aprenentatge amb els objectius més generals de l’organització; construir xarxes i relacions per a l’aprenentatge i afavorir el lideratge d’altres líders, i oferir vies per a una política específica.
  • Definir un model de lideratge per a l’aprenentatge que consideri de manera transversal els aspectes anteriors.

Per fer-ho s’han desenvolupat un conjunt d’accions:

  • Creació d’un grup d’experts internacionals, coordinat per l’OCDE, sobre el lideratge per a l’aprenentatge
  • Realització d’un seminari amb experts locals i internacionals a Barcelona (novembre de 2012)
  • Presentació de la metodologia i la recerca ILE CAT en conferències internacionals, com ara la celebrada a Xile: Santiago – International Conference on Innovative Learning Environments (ILE), gener de 2013
  • Desenvolupament d’una recerca qualitativa sobre el lideratge per a l’aprenentatge a Catalunya amb la participació de dotze experts catalans i un treball de camp amb sis escoles participants durant el curs 2012-2013
  • Elaboració d’un capítol per a l’informe internacional del projecte ILE de l’OCDE, que es presentarà al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge (4 i 5 de desembre de 2013)
  • Elaboració d’un informe de polítiques educatives sobre el lideratge per a l’aprenentatge a Catalunya, que també es presentarà al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge (4 i 5 de desembre de 2013)
  • Creació d’una professional learning community (PLC) per donar continuïtat als temes de lideratge per a l’aprenentatge desenvolupats a la recerca i al congrés ILE de Barcelona 2013

Recursos:

  • Infografia «7 principis d’aprenentatge» (en català)
  • Guia La naturalesa de l’aprenentatge. Utilitzar la recerca per inspirar la pràctica (en català)

Lideratge per a l’aprenentatge
Subtitol: Estudis de cas a Catalunya
Autor/s: Màrius Martínez i Muñoz, Joan Badia i Pujol, i Anna Jolonch i Anglada (coordinadors)
Col·lecció: Polítiques, núm.: 81
http://www.fbofill.cat/index.php?codmenu=11&publicacio=581&submenu=false&colleccio=P
image013

Liderar per aprendre. Del diàleg entre la recerca i la pràctica
Autor/s: David Istance, Louise Stoll, Anna Jolonch, Màrius Martínez i Joan Badia
Col·lecció: Informes Breus, núm.: 46
http://www.fbofill.cat/index.php?codmenu=11&publicacio=580&submenu=false&colleccio=12012007040643
image014

Grup de treball ILE CAT

Coordinació de la recerca: Joan Badia i Màrius Martínez
Coordinació Fundació Jaume Bofill: Anna Jolonch i Valtencir M. Mendes
Assessoria metodològica: Roser Salavert

Joan Badia i Pujol
Catedràtic de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. Actualment exerceix com a professor, després d’una llarga trajectòria en l’àmbit de la gestió a l’Administració pública de Catalunya, on ha treballat en els camps de la innovació i la gestió educatives, la formació de docents i la planificació acadèmica en l’educació superior. Com a professor universitari, imparteix classes a la Universitat de Vic, la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Universitària del Bages. Ha promogut l’aprenentatge basat en la pràctica reflexiva i ha participat com a cofundador i membre de la plataforma practicareflexiva.pro, que promou enfocaments professionalitzadors pel que fa a la formació de docents (inicial i permanent). Ha ocupat càrrecs de responsabilitat política al Departament d’Educació de l’Administració catalana, on ha estat sotsdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics (2004-2006), director general d’Innovació (2006-2009) i sotsdirector general de Planificació Acadèmica Universitària i de l’Espai Europeu d’Educació Superior (2009-2010). Coordina, juntament amb Màrius Martínez, l’equip d’experts del projecte català de l’ILE (Fundació Jaume Bofill).

Imma Buñuel
Professora d’ensenyament secundari a Barcelona i professora de la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a assessora LIC (llengua i cohesió social) del Departament d’Ensenyament fent formació als docents al voltant de la lectura, la llengua i la convivència.

Eugeni Garcia Alegre
Investigador associat al CRES-UPF. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, en el programa de doctorat «Economia del sector públic». Ha estat professor d’ensenyament secundari, director d’institut i inspector d’educació. Va treballar a la Universitat Pompeu Fabra com a vicegerent d’economia i recursos (1992-1997) i com a professor i professor associat en gestió pública i gestió educativa des del 1997. Va ser professor del mestratge de Gestió Pública UAB-UPF-ESADE (1997-2007). L’any 2000 es va reincorporar al Departament d’Ensenyament com a inspector d’educació (2000-2003). El 2004 va impulsar el Pla d’autonomia de centres. En va ser el responsable primer com a subdirector general de Centres, després com a responsable de l’Oficina de Polítiques Educatives i finalment com a subdirector general d’Organització i Qualitat dels Centres Educatius (2004-2009). En el període 2004-2006 va ser membre del Consell Escolar de Catalunya. Del maig del 2009 al desembre del 2010 va ser director del Programa per a la reforma del sistema d’avaluació de l’educació no universitària de Catalunya. El gener del 2011 es va incorporar a la Inspecció d’Educació, on va treballar fins al setembre de 2012. Ha publicat diversos treballs en l’àmbit de l’educació i la gestió pública.

Maite Gorriz
Professora de matemàtiques. Treballa en la direcció de centres educatius. Ha realitzat una investigació sobre la formació en lideratge escolar (llicència retribuïda d’estudis) i ha iniciat una formació en lideratge i gestió de centres educatius. Mestratge en Alta Funció Directiva EAPC, Curs de Directors de Centres Educatius ESADE, visites d’estudi del PAP OAPEE, Comunitat Europea: «Lideratge i canvi en el sistema educatiu», University College Syd (Haderslev, Dinamarca, 2008); «Management in education, Järfälla model» (Suècia, 2012). Aquesta formació l’ha dut a coordinar el curs de formació inicial en direcció de centres docents de l’Escola d’Administració Pública.

Begoña Gros
Doctora en Pedagogia i professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. En els últims anys, ha estat directora d’investigació a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (2004-2007) i vicerectora de Recerca i Innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (2007-2012). Ha participat en projectes de recerca i innovació a escala nacional i internacional. Dirigeix el grup de recerca «Entorns i materials per a l’aprenentatge». La seva recerca està relacionada amb l’estudi dels processos d’innovació educativa a través de l’ús de les tecnologies digitals, l’anàlisi dels processos col·laboratius de construcció de coneixement i el disseny d’entorns i recursos mediats per la tecnologia d’aprenentatge.

Jordi Longás Mayayo
Doctor i llicenciat en Pedagogia i educador social; professor de l’FPCEE Blanquerna (URL), membre del grup consolidat de recerca PSITIC de la URL i director de l’Observatori de Riscos Escolars de l’FPCEE Blanquerna (URL). Ha realitzat diverses publicacions i recerques sobre organització escolar, escola saludable i riscos psicosocials a la docència, i és professor del màster de Prevenció de Riscos de l’IQS.

Neus Lorenzo Galés
Inspectora d’educació. Ha treballat més de trenta anys en l’àmbit de la docència, en diferents etapes educatives, des de primària i secundària fins a la universitat i la formació contínua d’adults. Ha estat responsable de coordinar diversos projectes europeus i d’organitzar activitats internacionals relacionades amb la dinamització de l’entorn educatiu, la creació de xarxes escolars transfrontereres i els intercanvis per a la formació docent. Des de fa deu anys s’ha especialitzat en la coordinació de programes per a l’aprenentatge de les llengües, en la formació d’equips directius i en la incorporació de tecnologies comunicatives a l’aula amb estratègies metodològiques per a la integració competencial de continguts i llengua. Darrerament manté una línea educativa de difusió temàtica relacionada amb la innovació en l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües en entorns digitals, des del seu perfil a Twitter @NewsNeus. Actualment es dedica a la gestió, la recerca i el lideratge educatiu.

Màrius Martínez Muñoz
Professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat degà d’aquesta facultat i membre del Consell Escolar de Catalunya. És investigador al Fòrum IDEA (UAB) sobre comunitats d’aprenentatge i assessor i formador per als departaments d’Ensenyament i de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com per a la Diputació de Barcelona, on ha liderat projectes sobre les xarxes de transició escola-treball. Assessora diverses universitats xilenes sobre els currículums per competències. Imparteix classes en les titulacions de grau de Pedagogia i d’Educació Social, i en els màsters de Formació del Professorat d’Educació Secundària i de Formació de Persones Adultes. Ha publicat informes i articles sobre les comunitats d’aprenentatge i l’orientació professional. Els seus últims treballs de recerca han versat sobre les transicions de l’educació primària a la secundària (els instituts escola), per al Departament d’Educació; l’efectivitat i l’impacte del Campus Ítaca, per a l’Institut de Ciències de l’Educació (UAB); l’eficàcia del programa Límits (programa de formació per a pares i mares), per al Departament de Justícia (Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada), i l’orientació acadèmica i professional a Catalunya (Fundació Jaume Bofill – Institut de Ciències de l’Educació – UAB). Actualment es l’investigador principal del projecte «Impacte de l’orientació professional de joves per a l’accés i la transformació del mercat laboral» (Recercaixa 2012).

Josep Menéndez Cabrera
Màster en Administració d’Empreses per ESADE. Els seus interessos són el lideratge en educació, la formació de docents, els projectes en TIC i innovació, la gestió i les relacions públiques. És el cap del projecte per al nou Centre de Tecnologies per a la educació en TIC (CETEI). Ha supervisat el projecte des de la seva concepció fins a la creació d’un centre que proporciona innovació tecnològica en educació per a professors i alumnes de Catalunya. És director general de la Fundació Joan XXIII des del 1998 i vicedirector de la Fundació Jesuïtes Educació des del 2009.

Joaquim Núñez Cabanillas
Mestre de formació (UB), llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació (UAB), màster en Supervisió i Avaluació (UAB) i màster en Innovació i Avaluació (UAB). Ha treballat com a professor d’educació primària i secundària (1977-1996), professor associat de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2006) i formador de l’ICE de la UAB (1987-1997) i del Departament d’Ensenyament (1992-1997). Va ser subdirector general de Formació i Desenvolupament del Professorat (2006-2009) i des del 1996 és inspector d’educació (1996-2013).

Carmina Pinya i Salomó
Professora d’educació infantil, primària i secundària. Actualment treballa a la Unitat de Formació del Professorat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, després d’uns anys al Centre de Recursos Pedagògics de Sabadell. Des de l’any 1998 ha participat, creat i coordinat diversos projectes telemàtics, tant a escala local i estatal com en l’àmbit internacional, a fi de fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat i el professorat dels centres participants. Ha participat en diferents recerques, equips de treball i congressos relacionats amb l’ús didàctic de les TIC a les aules, als centres educatius i a les xarxes socials. És coautora de la recerca avaluativa sobre els instituts escola encarregada pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.

Antoni Tort Bardolet
Doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i director de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Vic. Els seus principals temes de recerca són les polítiques educatives locals, educació i immigració, col·laboració entre famílies i escola, història de les escoles i educació i opinió públiques. Juntament amb Jordi Collet, lidera el projecte «Famílies, escola i èxit», finançat per la Fundació Jaume Bofill, que té com a objectiu reforçar els vincles entre les escoles i les famílies dels alumnes durant dos anys per avaluar si això té algun impacte en els resultats escolars dels infants.

^ Top

Organització

Organized by Fundació Jaume Bofill Organized by OCDE

Amb el suport institucional de

Generalitat de Catalunya

Amb la col·laboració de

Obra Social La Caixa